La creadora del blog

La meva foto
Clàudia Peyrí
Clàudia. Estudiant de tercer de periodisme a la UAB. El motiu del blog és bàsica i fonamentalment cultural (peridosime especialitzat en cultura). Trobareu dos enllaços a altres blogs cretas per mí: un a través dels llibres i pel·lícules clàssiques i un altre a través del blog d'art.
Visualitza el meu perfil complet

Comentaris culturals

divendres, 16 / maig / 2008

Les lleis socials regeixen la moralitat

La Facultat de Comunicació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) es va inundar de coneixements sobre art, narrativa, crítica cultural, cinema, edició, música i d’altres temes, vistos des del punt de vista professional, durant els dies 7, 8 i 9 de maig. Tot plegat va permetre als assistents endinsar-se en reflexions culturals per ampliar horitzons i obrir la ment durant aquestes Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats.


Després de la presentació inicial el dia 7, va tenir lloc la primera xerrada (a les 12:30), sota el títol “¿Es amoral el arte?”. Hernán Migoya i Eloi Fernández Porta van ser els ponents i el professor de Periodisme cultural i Humanitats a la mateixa universitat, David Barba, va fer de moderador. El punt vista professional és palès, ja que Barba és, a més de professor, escriptor, autor de còmics i director de cine. Destaca la seva obra Todas putas.


El professor va fer unes aportacions força interessants, ja que considera que el aquells que tenen una moral semblant al poder són els que predominen. Hi ha unes lleis socialment establertes, i hom només és amoral respecte aquestes; unes lleis que canvien amb el temps, i que per tant, el que és amoral canvia en cada moment. Com a exemple, va parlar de les visiones que tenen diferents diaris respecte al tema i va centrar-se especialment en la revista El Jueves. Per la seva part, Migoya va afirmar que és quasi impossible ser amoral, ja que costa molt no ser influenciat per les lleis socials del moment. En aquest sentit, no crec que això sigui cert. És veritat que les lleis determinen constantment la nostra conducta i la nostra forma d’actuar, però la gent coneix bé, encara que sigui de forma implícita, aquestes lleis, i precisament és lo prohibit el que atrau a l’esser humà. És per això que Migoya defèn que tot autor ha de buscar ser amoral. Finalment, Eloi Fernández, escriptor i professor d’Humanitats a la UPF (Universitat Pompeu Fabra), va fer una sàtira on comparava una vinyeta amb un text sense parar de repetir la paraula coño. Una paradoxa graciosa: parla del que és amoral i alhora és obscè.