CLODETTE CULTURAL: Bits de Cultura: NO COUNTRY FOR OLD MEN

dimecres, 21 / maig / 2008

Bits de Cultura: NO COUNTRY FOR OLD MEN - La consolidació de Javier Bardem

Bits de Cultura: NO COUNTRY FOR OLD MEN - La consolidació de Javier Bardem

Estic d'acord en que l'actuació de Bardem és excepcional, transmet el temor i la por que un criminal de la talla que interpreta transmetria en la vida real. A més, té més mèrit perquè actua en moltes escenes sol, i transmet molt amb poc diàleg. Però pel que fa al film, no crec que es mereixi tants Òscars, ja que la pel·lícula es fa molt lenta i té escenes que es fan avorrides.

0 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

AGENDA CULTURAL

Amb Manuel Vázquez Montalbán

De l'1 de novembre al 16 de març el Palau Robert ofereix una exposició on s'exposa el món literari de l'autor. El disseny expositiu de MVM Amb Manuel Vázquez Montalbán s'ha creat buscant un paral·lelisme conceptual entre la gastronomia -un tema per al qual l'escriptor sempre va mostrar interès- i la seva vida i obra. + info.

Las mujeres que no conocemos. José Luis Guerin.

Del 23 de gener al 30 de març podeu contemplar l'homeatge de Guerín al sexe femení a través de la fotografia i el cinema al CCCB (Centre Cultural Contemporani de Barcelona). + info.

Lothar Baumgarten. autofocus retina

Exposició fotogràfica de Baugmaten formada per imatges individuals i seqüències més complexes que es pot contemplar al MACBA del 8 de febrer al 15 de juny. + info.

Vides minades. 10 anys
Del 14 de febrer al 13 d'abril es pot veure aquesta rxposició de fotografies de Gervasio Sánchez, coincidint amb el 10è aniversari del tractat d'Ottawa per a la prohibició de les mines antipersona. + info.

La utilitat del buit

Exposició sobre la importància i el tractament del buit en la vessant filosòfica, artística i arquitectònica. Es pot contemplar del 29 de febrer al 4 de maig al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona. + info.

El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180)

El Museu Nacional d'Art de Catalunya exhibeix, del 29 de febrer al 18 de maig, una selecció d'obres procedentes de França, Itàlia, Estats Units, Gran Bretanya i Estats Units i que permeten un acostament al moment artísitc en que es produeix la renovació del paisatge monumental d'aquests territoris. ). + info.

Opera & flamenco

Del 14 de març al 30 de maig el Teatre Poliorama i el Palau de la Música Catalana ofereixen aquest espectacle exclusius: una barreja artística que no et pots perdre. + info.

Concert de Ivan Ferreiro

El 4 d'abril el cantant Ivan Ferreiro fa un concert a la sala Bikini de Barcelona per presentar el seu tercer disc. El preu aproximat de les entrades és de 17 a 19 euros. + info.

Barcelona poesia

Del 3 al 9 de maig a la ciutat de Barcelona.
+ info.

Zoran Music. De Dachau a Venecia.

La Pedrera porta aquesta exposició que reuneix una selecció de pinturas i dibuixos del pintor eslovè Zoran Music del 26 de febrer al 18 de maig, tots els dies de la setmana de 10 a 20 h.
+ info.

Nomeda & Gediminas Urbonas. Dispositius per a l’acció

Exposició que es podrà veure del 14 de març al 15 de juny al MACBA, on es mostra una obra sobre projectes que reflexionen sobre els conflictes de les societats exsoviètiques y sobre la situació actual d'aquestes. + info.

Mercè Rodoreda. La mort de la innocència

Del 26 al 15 de juny el Palau Robert presenta aquesta exposició bastants espescial sobre l'obra de l'escriptora catalana, i recrea el món imaginari amb trets autobiogràfics de les novel·les de Rodoreda, concretament se centre en La plaça del Diamant, Mirall trencat, La mort i la primavera i Quanta, quanta guerra. + info.

Exposició de Francesc Torres

Exposició sobre la trajectòria artística de Francesc Torres que es podrà contemplar del 6 de juny al 29 de septembre al MACBA. L'obra de Torres expressa de manera fonamental la relació entre pràctica artística i acció d'anàlisi política, amb relació a fenòmens del present i de la història recent.

Concert de Jack Johnson

El 28 de juny al Pavelló Olímpic de Badalona. Venta d'entrades. + info.

Presentació del nou disc de Manu Guix

El cantant presenta el seu nou disc, Onze llachs, on versiona algunes de les cançons de Lluis Llach, el pròxim 8 de Maig a la sala Luz de Gas de Barcelona a les 22:00 h. L'entrada val 12 euros. + info.

Europa al final de la prehistòria

El Museu d'Arqueologia de Catalunya presenta aquesta exposició, centrada en l'ús del sílex durant la prehistòria, del 3 d'abril al 15 de juny. + info.

100 anys, 50 esdeveniments. Palau de la Música

De nou el Palau Robert ens ofereix una exposició gratuita , en aquest cas centrada en la història del Palau de la Música. Es tracta de 50 fotografies que reflecteixen els moments més importants viscuts al Palau de la Música. Es pot visitar del 14 de març al 25 de maig. + info.

Tinc bastanta devoció pels pintors abstractes, però encara més per Kandinsky. A dalt hi ha una reproducció de Swinging de l'any 1925, el qual he escollit perquè m'agrada especialment, la composició i els colors vius trobo que estan molt ben treballats. El quadre es troba a la Tate Gallery de Londres (la qual recomano molt en cas que visiteu la capital de Gran Bretanya). Al veure el quadre al museu no vaig tenir altre remei que comprar una reproducció, ja que l'altra opció (robar el quadre), no era gaire factible. L'abstracció de l'obra de Kandinsky començà quan aquest va veure un quadre col·locat en una posició incorrecta; aleshores l'autor va treure les següents conclusions: "Aquest quadre misteriós sobre el que no veia més que formes i colors i el tema del qual era incomprensible... Això m'atreia, l'objecte perjudicava als meus quadres". BLOG DE ARTE.

Miró ha sigut, desde petita, el meu pintor preferit, segurement per l'estil infantil que aplica a a les seves obres, una part pertanyent al surrealisme abtracte . Miró fascina per la capacitat que té de crear el seu propi món, a través de uns símbols i uns colors, en tots els seus quadres. La capacitat d'expressió, molt propera a la d'un nen, és enorme a partir de la repectició de codis que fan reconèixer ràpidament una obra seva. La barreja de formes corves i línies, l'aparició d'elements ja coneguts per nosaltres, com una estrella o un ull humà, i la forma de mesclar els color, fan que cada quadre de Miró permeti a l'observador una interpretació pròpia dins del món artístic de l'autor; cada quadre és una poesia en el que l'espectador s'identifica en la representació amb la seva experiència personal, on cada símbol i color són una paraula. Va ser un dels màxims exponents del surrealisme abstracte juntament amb Masson i Klee, d'entre altres. El carnaval de l'arlequí, del 1924, (imatges situada sobre del text) va ser una de les seves obres capdalts en la seva trajectòria artística.

REFLEXIÓN DE GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ SOBRE LA VIDA

Ciertamente lo que dice el autor en las siguientes líneas (recomiendo su lectura) es algo senzillo y bastante lógico, pero difícil de eXpresar a partir de uno mismo, creo yo que tiene que ver con los problemas que tiene el ser humano de cara a los sentimientos, y creo que no me equivoco cuando digo que el ser humano tiene gran dificultad en expresarse cuando le toca sacar lo más hondo de su ser. Disfrutar de esta pequeña lección de García Márquez:

Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.

Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.

Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen. Escucharía cuando los demás hablan y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate!

Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.

Dios mío si yo tuviera un corazón, escribiría mi odio sobre el hielo, y esperaría a que saliera el sol. Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, y una canción de Serrat sería la serenata que le ofrecería a la luna. Regaría con mis lágrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalos...

Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida... No dejaría pasar un sólo día sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u hombre que son mis favoritos y viviría enamorado del amor.

A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse! A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.

He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.

Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas. Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma. Si supiera que esta fuera la última vez que te vea salir por la puerta, te daría un abrazo, un beso y te llamaría de nuevo para darte más. Si supiera que esta fuera la última vez que voy a oír tu voz, grabaría cada una de tus palabras para poder oírlas una y otra vez indefinidamente. Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría "te quiero" y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.

Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.

El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.

Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles "lo siento", "perdóname", "por favor", "gracias" y todas las palabras de amor que conoces.

Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos cuanto te importan.

ELEGY

Dicen que el amor no tiene límites, fronteras, que no tiene normas, ni lugar para lo racional. No se escoge a quién se ama ni quién te ama. "Nunca llegas a conocer el fondo de una mujer guapa", dice uno de los protagonistas del nuevo film de Isabel Coixet, estrenada el pasado viernes. No la conoces porque te quedas embelesado con su belleza, por lo que el amor nunca llega a ser verdadero. Penélope Cruz y Ben Kingsley nos demuestran que sí puede existir este amor en la lección que nos da la directora en su nueva historia cinematográfica.

Sin esperar menos de ella (Coixet), la película no me ha decepcionado, sino al contrario (no encuentro la palabra), partiendo de una historia tal vez poco original, pero con un tratamiento y un personaje (así como un actor) excepcional: David (Ben Kingsley en la película). La personalidad del personaje aporta unas chispas humorísticas que animan mucha la película, sobre todo en sus conversaciones con su amigo George (Dennis Hopper).

Una muestra más de que el amor no tiene edad y de que el paso del tiempo, la llegada de la vejez, puede ser igual de bonita que otra etapa de la vida.

Por otra parte, la actriz de nuestras tierras, me ha impresionado bastante, ya que generalmente no me agrada mucho su actuación, excepto en algunas ocasiones, como en Volver o en este film dirigido por Coixet. Con una papel de joven amante del arte y la cultura, un poco conservadora e interpretando a un estudiante cubana, Penélope Cruz realiza un actuación bastante buena y con una gran sintonía con su compañero de reparto (Ben Kingsley). Ahora sólo os falta verla y opinar.

Cine: Cinesa Sarrià

Hora: 18:00, 20:20, 22:30

Categoría: drama

4 MESES, 3 SEMANAS, 2 DÍAS

Esta película rumana, dirigida por Cristian Mungiu, centra el argumento en un tema que se ha convertido en una causa de debate en la política española: el aborto. Muy cercana a un documental, dotada de un gran realismo, el film que protagonizan Anamaria Marinca (Otilia) y Laura Vasiliu (Gabita) nos muestra, no sólo una cultura diferente a la nuestra, sino algo que no estamos acostumbrados a ver: el aborto ilegal. La pobreza, el miedo, la desesperación y la pérdida de la dignidad son algunos temas que se pueden ver en este drama. Para acentuar la cruda realidad que viven las protagonistas, el director se ha servido de una escenografía pobre, con pocos ornamentos, como un raccord entre el estado de ánimo de los personajes y la situación en sí, y la misma escenografía. Por otra parte, despierta la conciencia de los más jóvenes, pues la película muestra lo dura que puede llegar a ser una situación tan solo por un olvido, descuido tonto.

Las actrices también son dignas de ser nombradas, sobre todo la que interpreta a Otilia, cuyas expresiones y formas de reaccionar plasman muy bien lo que está ocurriendo, transmiten una sensación, un sentimiento. Si tenéis ocasión, verla en versión original (siempre creo que es mejor, aunque entiendo que es más incómodo ir leyendo los subtítulos).

Cine: Alexandre

Hora: 12:30

Categoría: drama

COMETAS EN EL CIELO

Una cultura totalment diferent, un món que veiem llunyà, un pais que sempre l'hem vist negre i trist, una història d'amistat. Amb una recreació del món musulmà molt ben feta, Cometas en el cielo (The Kite Runner) ens mostra l'abans (els anys 70) i el després de la capital d'Afganistan (Kabul) a través d'una història d'amistat que resorgirà l'any 2000, quan un dels amics viu a Amèrica i les coses han canviat molt al seu país originari. La pel·lícula, dirigida per Marc Forster, ens mostra uns valors molt diferents als nostres, molt marcats per la religió, com quan en una de les escenes apedreguen a dos adúlters creien que Déu els imposa aquest càstig; o el costum de demanar la mà al pare de la noia per poder casar-se, així com el mateix ritual del matrimoni. D'altres principis però, com ara l'amistat, es mantenten. La valentia d'un home també se li dóna molt importància, sinó al món musulmà, sí a la pel·lícula; de fet, la valentia d'un dels nens serà motiu de gelos de l'altre i acabarà trencant l'amistat que els uneix.

Un costum sorprenent, i moti del títol de la pel·lícula, que no sabia que es considerés un joc en el que es pot guanyar és el dels cometes. No només és un espectacle preciós el cel plagat de cometes, sinó que hi ha un objectiu: tallar el màxim de cometes possible.

El fet que es tracti d'una pel·lícula històrica, on es veu l'evolució d'un país, mostra els conflictes polítics i ideològics, aixó com els prejudicis que comporten aquests. Així doncs, el film basat en la novel·la de Khaled Hosseini (autor afgano-americà) ens acosta al conflicte talibà i ens mostra la corrupció, desordre polític i falta d'autoritat d'un país on els colors i la vida alegre que un dia havien habitat en ell, han desaparegut per donar lloc a les ruines, la guerra, la mort i les armes. Tot i així, reflexa poc la situació socio-política, s'implica poc en aquest camp, per a deixar pas al drama emocional, on elogio la manera de fer que l'espectador es senti unit als personatges pel fet que han vist la seva infància i poden arribar a entendre els sentiments del protagonista, pel que la implicació emocional és enorme.

A destacar, la música, dirigida per Alberto Iglesias, nominat al Óscar, als Globos de oro i als Bafta.

Cine: Aribau Club

Horas: 16:30, 19:15, 22:00.

Categoría: drama

THRILLER COMETAS EN EL CIELO

JUNO

Fa una setmana vaig anar, una mica desanimada, a veure la pel·lícula Juno al cine. La veritat és que el thriller m'havia donat una impressió bastant dolenta; el film de Jason Reitman; semblava que seria una de les típiques pel·lícules americanes per passar l'estona, sense cap rerafons que despertés algun interès més enllà que el de matar l’avorriment que alguns diumenges inunden les nostres vides (crec que el diumenge, en general, és un dia bastant depriment). El cas és que després d'haver-me assegut a la butaca de la sala i d'haver devorat gairebé totes les crispetes durant els anuncis, va començar la pel·lícula per la qual havia pagat (7.50 euros en concret...). L’inici va ser molt espès; només de veure els crèdits inicials ja vaig tenir ganes de sortir de la sala. Però certament l’argument, i encara més la protagonista, es va anar guanyant la simpatia del públic.

Pot semblar molt típic i un tòpic que una pel·lícula tracti sobre una adolescent de 16 anys que es queda embarassada (sobretot per el moment social que estem vivint, on els joves cada cop practiquen el sexe més aviat; coneixen les drogues molt abans que deu ,o inclús cinc, anys enrere i es diverteixen amb la Play Station, el Messenger o l’ordinador, tot un món per a ells), però l’enfocament que se li dóna a partir de l’entorn familiar de la nena i de la pròpia personalitat d’aquesta són les claus perquè una història així hagi triomfat a la gran pantalla.

Per si no ho sabíeu, Juno està nominada a quatre categories dels Óscars, i ben aviat sabrem si és guanyadora d’alguna d’aquestes categories. D’entre aquestes nominacions, a mi m’agradaria destacar la de millor actriu per la jove Ellen Page. Com ja he dit, sense el paper d’aquesta actriu, sense el caràcter de la protagonista, la pel·lícula no hagués arribat tant alt. Ellen Page ja em va fascinar en el seu paper de Hard Candy, on una nena manipuladora i molt intel·ligent té sota el seu domini a una adult el qual coneix per Internet. Aquest cop m’ha fascinat interpretant a una adolescent sincera, que diu les coses tal com són, poc femenina i aficionada a la música dels anys 60 i al cinema gore. La nena, davant la tragèdia de quedar-se embarassada després d’una única i inesperada experiència sexual, decideix donar en adopció al seu fill. Una de les coses més curioses és la reacció dels pares davant la notícia, els quals no manifesten ni histèria, ni gran preocupació; ni tan sols imposen càstig. Pot ser es veu una família, si més no poc convencional, gens tradicional, on pare i filla, sobretot (ja que Juno, la nostra protagonista, té una madrastra amb la que té menys relació), tenen una molt bona relació, gairebé com si fossin amics.

M’agradaria destacar, d’altra banda, l’escena en la que Juno va a fer-se una ecografia on la gestació ja es troba en un estat bastant avançat, i la madrastra, que l’acompanya, té una discussió amb l’ecògrafa. A part de ser una escena divertida, és un dels pocs moments de complicitat entre Juno i la seva madrastra, pel que, d’alguna manera, la visió de que dona de la madrastra és “dolenta”, com a la mítica Ventafocs de Disney, encara que en menor grau.

En definitiva, recomano la pel·lícula, tot i que el principi del film sembla que serà una decepció, vaig sortit amb una bona impressió de l’obra de Reitman.

Cine: Cinesa Diagonal

Horas: 22:00

Categoría: comedia dramática

+ informació

AHORA O NUNCA

En algun moment de la nostra vida tothom ha pensat en les coses que faria si sàpigues la data en que morirà. Sense dubte, una decisió difícil, quelcom que dóna molt per pensar. És típic elaborar una llista d'aquestes coses, però l'únic que surten son propòsits superficials i desitjos impossibles. Doncs bé, dos actors extraordinaris, objecte de la meva devoció (Jack Nicholson i Morgan Freeman) saben que moriran en menys d'una any i elaboren una d'aquestes llistes en aquesta pel·lícula de Rob Reiner.

L'argument és poc original, potser un tòpic massa típic, però els actors i la implicació emocional dels personatges que li dóna el director fan que el film sigui entranyable. Segurament no es tracta d’una de les millors pel·lícules de Nicholson, el qual repeteix un paper d’ome excèntric i peculiar, proper, o més ben dit, no molt llunyà del seu paper a Mejor imposible o Cuando menos te lo esperas. És clar que només la combinació dels dos actors podia donar aquest caràcter a la creació de Reiner, ja que la química entre els dos i el domini dels personatges són els ingredients clau del film.

Tot i que no és una obra mestra, reflexa gran optimisme de cara a enfrontar els cops durs que dóna la vida i no està malament per passar l’estona, però potser no cal acostar-se al cinema per veure-la: millor esperar al DVD o al Canal Satèl·lit si gaudiu d’ell. + info.

CLODETTE CULTURAL

La creadora del blog

Comentaris culturals

dimecres, 21 / maig / 2008

Bits de Cultura: NO COUNTRY FOR OLD MEN - La consolidació de Javier Bardem

0 comentaris:

AGENDA CULTURAL

100 anys, 50 esdeveniments. Palau de la Música

Llibres: els preferits i els més significatius

Pel·lícules: clàssics

Enllaços a blogs comentats dels estudiants de periodisme cultural de la UAB

ENLLAÇOS SOBRE CULTURA I RELACIONATS

KANDINSKY

JOAN MIRÓ

REFLEXIÓN DE GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ SOBRE LA VIDA

Elegy

ELEGY

4 meses, 3 semanas, 2 días

4 MESES, 3 SEMANAS, 2 DÍAS

Cometas en el cielo

COMETAS EN EL CIELO

Juno

JUNO

Ahora o nunca

AHORA O NUNCA